DINOVÈ

   Quan recobro el coneixement, estic recolzada sobre una superfície dura. L’aigua està a uns trenta centímetres de distància, brillant sota la llum daurada del sol. Miro al meu voltant i em trobo que estic en una zona que encara no coneixia. M’aixeco, preparada per tornar a la cabana caminant, encara que sigui a l’altra banda del llac (tan lluny que ni tan sols la puc veure). Però de seguida que intento forçar les meves cames a avançar, em torna tora la feblesa del dia anterior. La cama ja no em fa tant de mal, però em sento com si tot el cos em pesés.

   Dient-me que sempre és possible fer un pas més, començo a caminar.

 《Una altra passa. No és tan difícil. Un petit moviment que cada cop t’acosta més a on vols arribar. No descansis. No t’hi repengis. Una altra passa》. Arriba un moment en què realment no puc fer cap més passa, així que, amb un últim esforç, m’arrossego cap a l’interior del bosquet. Em vull sentir protegida.

   M’apujo el camal xop del pantaló per veure com tinc la ferida. Cada petit moviment em fa mal, però alguna cosa em diu que és necessari. Un cop ho he fet, m’ordeno de girar la cama lentament per deixar el panxell al descobert.

   Un tall profund me’l travessa. Tota la carn del voltant està recoberta per sang seca i per alguna cosa grogosa que no sé què és. Fa un efecte bastant fastigós. Més per curiositat que per cap altra cosa, m’ho toco; gairebé se m’escapa un crit.

   Respiro profundament abans de tornar a tapar-me la ferida amb el pantaló. Necessitaré tota la meva força de voluntat per tornar a aixecar-me i reprendre el camí cap a la cabana. Recolzant-me en un arbre per no perdre l’equilbri, em poso dreta.

   I torno a caminar.

   Cada passa significa un dolor que em puja des de la cama dreta, em passa pel pit com una fletxa que ho ensorra tot al seu pas i acaba arribant al cap. No sé com pot ser que una ferida en el lloc on la tinc em provoqui mareig, però és així. Sospito que la pèrdua de sang hi té alguna cosa a veure, però amb els pocs coneixements medicinals que tinc no hi puc fer res.

   Així que segueixo endavant.