NOVÈ

   Torno a obrir el maletí i en trec una de les últimes galetes que em queden. Demà no podré prendre res més que una galeta.

   Però la que he agafat ara no és per a mi. La trossejo i n’escampo les molles pel terra. Deixo la Ti al costat d’una de les més grosses. Acte seguit, allibero les tres que he tancat i les deixo al damunt de les engrunes. Passat un moment, cadascuna està entretinguda amb el seu festí personal.

   Amb compte, trec el terrari on s’estan la Vídua i la Monja. Hi entro la mà i les deixo a terra. Mouen les seves impresionants vuit potes amb compte. La Monja comença a enfilar-se pels troncs i imagino que es construirà la teranyina. La Vídua es queda una bona estona sense moure’s, controlant el que fa la seva companya. A poc a poc, també ella va deixant anar fils, i acaba convertint un racó aïllat de la caseta en el seu espai.

   Un xiulet m’avisa que la Spatha ja ha tornat de la seva cacera nocturna. Amb el seu color verd maragda que sembla il·luminar la nit, para un moment abans d’entrar. M’hi acosto, l’agafo suaument i la poso al terrari. Faig el mateix amb les rates, tancant-les a la gàbia. A les taràntules les deixo lliures. Fa massa que els cal aire fresc.

   Estic cansada. La Lluna ja és alta en el cel fosc quan m’estiro a l’herba, encara amb restes de la galeta, per posar-me a dormir. Demà serà un altre dia.

   Sí, un altre dia, i espero que un de tan bo com el d’avuí.