Fa un quart d’hora que espero, acotada, entre les ombres que cada cop s’allarguen més, que els dos vigilants que hi ha ara deixin les portes sense vigilància. Se m’ha acudit que podria intentar robar algun abric de pell i fer-me passar per una persona més rica, però he acabat decidint que no. Ni tan sols així podria dissimular el meu aspecte salvatge.
També se m’ha acudit que ells no volen captaires al poble, de manera que sortir no hauria de ser un problema. Però després de totes les topades que he tingut amb humans, no em penso arriscar.
Tinc les butxaques totes inflades pel menjar que he aconseguit robar, i no crec que això sigui un factor positiu a l’hora de fugir.
Segueixo esperant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada