ERIN

DESCRIPCIÓ

Catorze anys. Rostre de faccions afilades i pòmuls alts. Cabells negres tallats en blens desiguals a l’altura de les espatlles. Ulls negres, completament (nineta iris i globus ocular), com túnels foscos i terribles. Llavis prims, amb uns ullals fins, blancs i brillants sobressortint una mica. Pell no gaire morena. Acostuma a portar samarreta de color gris-blau, jaqueta de cuir negre, texans gris fosc i botes de pell negres. Mans de dits llargs i prims però forts. Alta i prima, amb cames llargues i àgils.

Menyspreativa, condescendent. Està plena d’odi i ràbia. És la que més entra en el seu paper de “monstre”. Li agrada que la temin, ser una ombra misteriosa.

Viu a Austràlia.

HISTÒRIA

És el resultat de l’experiment “Weidmann” (“caçador” en alemany). No té pares, ja que al crear-la van agafar els gens de Nathalie May, una dona morta, i els d’una pantera negra que van sacrificar. La seva mutació va ser duta a terme el 19 de febrer de 1974, durant un temps en què la ciència i alguns apartats de la tecnologia havien avançat molt, però la humanitat havia tornat a les classes socials, les armes i els valors morals de l’Edat Mitjana. Després de dos mesos d’observar els resultats obtinguts, és a dir, el 23 de març de 1874, els científics van decidir passar a la fase dos de la prova: fer canvis al cervell dels híbrids per poder decidir les seves reaccions, caràcter, etc, però al provar-ho amb l’Erin li van esborrar gran part de la memòria i van fer que el seu creixement es tornés humà i no evolucionés tan ràpid. Aquest no era el resultat esperat, i la van deixar de banda. Van tornar-ho a intentar amb la Marlenne, la noia peix, i li van espatllar el funcionament cerebral; i després amb el noi lleó, que va acabar com un psicòpata.

Frustrats, van acabar declarant que aquell experiment era una estupidesa impossible de ser realitzada. Havien volgut millorar el ser humà i havien creat monstres. Es van rendir. Van abandonar cada mutant en un lloc del món diferent, i a l’Erin li va tocar Austràlia. Abans, però els van introduir unes dades al cervell: el nom de cadascun d’ells i un cognom que volia dir “Caçador” en la llengua del lloc on vivien.

Van deixar l’Erin en un internat normal, però no suportava estar tancada i trencava tot el que li posaven al davant. En aquell temps, els seus ulls encara no eren tan terribles, i la gent no la defugia. Més aviat s’hi acostaven encuriosits, però ella era massa esquerpa i va guanyar-se moltes enemistats. Va acabar sembrant el pànic i la van expulsar.

A poc a poc, va anar agafant més trets animals i terribles, i va començar a disfrutar amb el dolor dels humans. Per tot d’incidents que posaven en perill la seguretat dels seus companys, va ser expulsada d’onze internats en sis anys; al final va acabar a l’Escola Gestrey, on va durar més que a les altres gràcies al director Gamós, un home molt comprensiu.

Però al final, provocada per la Lily, li va posar una taràntula al llit que l’hauria pogut matar, i la van fer fora.